Crònica d'un Sant Jordi mogut

x Distribuïdora el Mecat Negre 

Esplèndida diada solejada la de Sant Jordi, per relaxar-se, gaudir de la lectura, i perdés entre les fulles de centenars de llibres i llibres, diada no exempta però, d’ensurts per l’acció derivada de l’acció de les autoritats.  

A la Plaça de la Vila i les seves rodalies, hi varem poder trobar una bona selecció de llibres per pensar, de llibres per ser crítics...,  entre altres destacaven al carrer Major, la CNT, que hi va muntar la seva, amb una bona selecció de llibres d’història, sobre el moviment obrer, l’anarquisme i el anarcosindicalisme, i unes passes més enllà, a la plaça, la nostra, la de la distribuïdora el Mercat Negre, compartint espai amb el Cicle Violeta i l’Anti, on podies trobar un popurri d’una mica de tot, sobre música, contracultura, política, novel·la, etc. 

Diada mogudeta la de Sant Jordi i no mancada d’anècdotes.

La diada començava  per nosaltres ven d'hora. Cap a les vuit en punt del matí ja érem a la plaça, llestos per muntar el nostre xiringo de llibres. I  cap a les 8  va començar el sarau. Ens la varem haver de tenir amb dues buròcrates de l’ajuntament que ens volien cardar fora de la Plaça, intentaven justificar-nos la reubicació, per que els llibreters tenen prioritat (conjuntament amb els partits polítics pressuposem), si l’any passat la nostre paradeta era la 18 aquest any ens havien assignat el 19. A més a més ens argumentaven que en aquella cantonada de la Plaça (la que ocupem fa mes d'una dècada, sigui dit de pas, des dels temps del KOP-Alta Tensió) suposadament molestaven el lliure pas de vianants per la plaça. 

La cosa finalment és va arreglar, no sense tensió, discussions enceses, i que les reposables municipals acabessin cridant a la policia municipal, que molt gentilment van arribar a fer-nos companyia, fins a vuit agents de la policia municipal, mentre acabem d'enllestir la carpa, a pesar de les instruccions en el sentit contrari de les reponsables municipals. La història va acabar bé, finalment ens van deixar tenir la carpa al seu lloc de sempre, a la Plaça i no al carrer Major.

La gent anava visitant el nostre xiringo, i s'enduia els nostres llibres, les roses de l'Anti, i també les publicacions gratuïtes que havíem dut; els dos darrers números de La Directa, els Rebel·leu-vos, i el nou fanzine del Cicle Violeta, editat especialment per l’ocasió

Un altre ensurt matiner va tornar-nos a manllevar-nos  la majestuositat d'aquell mati asolejat, aquest cop era una de les noies del Sr. Florentino Perez subcontractades per l'ajuntament (Urbaser S.A.), que venia (complint les ordres pertinents) segons ens va explicar, disposada a netejar la plaça de cartells reivindicatius i proclames. Curiosament n'hi havia una que els molestava particularment als nostres responsables polítics. -Ajuntament per què ens prohibeixes penjar pancartes reivindicatives?- Altre cop per sort, els cartells van aguantar (excepte els del Ferran Puig) tota la diada.

La darrera de les anècdota del dia, va ser cap al migdia, un policia municipal va dedicar-se a passejar-se mentres anotava molt acuradament  tots els continguts dels cartells de la plaça, suposem que per desprès omplir el corresponent informe. No se’ls passa res als nostres “mortadelos”, tota activitat política contraria el sistema ha de quedar degudament anotada i registrada, el somni d’Orwel.

Finalment ja si ens varen deixar en pau, i varem poder fer el que havíem vingut a fer, vendre roses, llibres, i difondre idees

.